En els articles anteriors vam donar una visió més especialitzada sobre com es podien amortitzar els béns immobles, edificis i, d’altra banda, l’amortització de vehicles. En aquest article donarem una visió més general sobre què és l’amortització, quins beneficis en podem treure i en quines situacions la podem aplicar. Detallarem els diferents mètodes d’amortització, com l’amortització lineal, accelerada o degresiva.

Què és una amortització?

Les amortitzacions són una forma de diferir la despesa comptablement al llarg d’un període determinat d’anys, d’acord amb la vida útil del bé. S’usa només per a béns d’inversió, és a dir, coses que no són de consum immediat sinó que s’ha utilitzant durant més d’un any per la companyia, com a vehicles, edificis, maquinària, instal·lacions … .etc.

 

Perquè serveix?

L’amortització de béns d’inversió té sentit perquè la part material d’aquest béns perd valor amb el temps i d’aquesta manera s’intenta compensar aquesta pèrdua de valor del bé, és a dir, la seva depreciació.

Un exemple, imaginat una empresa

• Que factura a l’any 10.000 €
• I que s’ha gastat 20.000 en una màquina. Si no amortitzes el seu resultat seria

-10.000

• Si s’amortitza, aquest 20.000 de despesa pot deduir a raó de 200 € any, no generant pèrdua, i poden tenir una despesa extra tots els anys.

Requisits per a la deduïbilitat fiscal de l’amortització 

a. Que es tracti de béns de l’actiu fix de l’empresa, de tal manera que l’amortització intenti compensar la seva depreciació, com hem dit anteriormen.

b. L’amortització ha de tenir en compte la depreciació efectiva anual dels element de l’actiu fix. Aquests es valoren en funció del seu cost d’adquisició. L’objectiu és que al final de la vida útil del material s’hagi recuperat la inversió inicial.

Per intentar estimar aquesta depreciació efectiva la norma fiscal posa en pràctica diferents mètodes:

– L’aplicació d’algun dels sistemes admesos legalment, els quals detallem més avall

– La prova de la depreciació, exercici a exercici, si aquesta supera els límits derivats dels sistemes esmentats.

c. L’amortització s’ha de reflectir en la comptabilitat de l’exercici corresponent, ja que no són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de resultats de l’empresa

Excepció: llibertat d’amortització i amortització accelerada de determinats elements patrimonials on es permet imputar una despesa d’amortització superior al registre comptable de l’exercici.

d. Al final de la vida útil de l’actiu, la suma de les amortitzacions practicades no pot excedir del seu valor d’adquisició

Mètodes d’amortització.

a. Sistemes admesos legalment

1. Amortització segons taula

Aquest mètode es fonamenta en l’aplicació dels coeficients d’amortització fixats en les taules oficialment aprovades i recollides en l’annex del RIS.

Aquestes taules s’estableixen per a cada element patrimonial un coeficient d’amortització lineal màxim i un període màxim d’amortització (del qual es deriva el coeficient d’amortització lineal de caràcter mínim). S’entén complert el requisit de depreciació efectiva quan s’apliqui qualsevol d’aquests dos coeficients o qualsevol altre comprès entre ells.

Tipus de taules

Es poden distingir dos tipus de taules d’amortització:

• La general, d’aplicació en el territori comú
• Les simplificades, les quals s’aplica en el càlcul del rendiment net en règim d’estimació directa simplificada i en el d’estimació objectiva de l’IRPF.

Informació que podem extreure de les taules d’amortització:

• Coeficients, fixen dos límits:
  • D’una banda la quantia màxima que es pot amortitzar anualment
  • I també fixen el nombre màxim d’anys en què pot amortitzar l’actiu fix
• També podem informar-nos sobre el coeficient mínim d’amortització a partir de les taules el qual és el que resulta necessari per amortitzar el valor de l’element en el període màxim d’amortització fixat.

Què passa si un element no s’enquadra de manera específica en les taules?

En aquest cas s’ha d’aplicar provisionalment l’amortització que l’empresa jutgi apropiada agafant de base els coeficients aprovats en les taules

2. Amortització degressiva

Aquest és un mètode contemplat en la normativa fiscal que permet accelerar l’amortització deduïble durant els primers anys de vida del bé i d’aquesta manera es redueix el risc d’obsolescència.

Hi ha dos mètodes degressius:

• Mètode de percentatge
• Mètode de nombre de dígits

Quan es poden aplicar?

• Aquests poden usar-se per deduir l’actiu de l’immobilitzat material però no és aplicable per edificis, mobiliari, i estris, l’amortització dels quals s’explica a l’article de “amortització d’immobles“
• També estan al marge d’aquest sistema els elements de l’immobilitzat intangible, excepte les produccions cinematogràfiques, fonogràfiques, vídeos i sistemes i programes informàtics.

3. Pla especial formulat pel titular de l’activitat i aprovat per l’Administració tributària

 

Aquest és un sistema alternatiu mitjançant el qual els subjectes poden proposar a l’Administració Tributària un pla formulat per ells per a l’amortització d’elements de l’immobilitzat material, inversions immobiliàries o intangibles, superior de la que ens donarien les taules.

 

Sol·licitud. Aquesta ha de contenir:

• Descripció dels elements patrimonials objecte del pla d’amortització
• Mètode d’amortització proposat, indicant la distribució temporal de les amortitzacions.
• Preu d’adquisició o cost de producció
• Data de començament de l’amortització.

 

Termini de sol·licitud. S’ha de presentar dins del període de construcció de l’element o dins dels tres mesos següents a la data en que es començaria l’amortització.

 

b. Supòsits especials i beneficis fiscals de les ERD

Hi ha certes situacions en què els mètodes d’amortització anteriorment comentats no representarien prou bé la depreciació que pateixen certs béns immobilitzats i la conseqüència que això suposa. En aquests supòsits especials es poden fer servir els següents mètodes.

 

1. Llibertat d’amortització

La llibertat d’amortització és un incentiu fiscal el qual pot al·ludir-se a l’absència de qualsevol mètode d’amortització dels comentats anteriorment, als sistemes específicament recollits en la norma de l’IS, o a la pràctica d’amortització recollida en determinades normes especials. Aquest és un mètode pel que poden optar les empreses de reduïda dimensió (ERD) en el moment d’amortitzar béns immobles, concepte que s’explica en més detall a l’article “¿saps que es pot amortitzar d’un bé immoble?”

a) Amortització segons prova de la seva efectivitat. Es deixa llibertat per adoptar qualsevol mètode d’amortització si s’aprecia una depreciació superior a la calculada mitjançant els mètodes legalment establerts, sempre que pugui presentar-se una prova de l’efectivitat i desgast real de l’immobilitzat.

b) La normativa de l’IS regula un règim de llibertat d’amortització per a determinades ocasions. Per exemple poden acollir-se a règim especial les inversions amb creació d’ocupació realitzades per les empreses de reduïda dimensió.

 

2. Intangibles

En general s’accepta la deduïbilitat fiscal de les pèrdues de valor per deteriorament de l’immobilitzat intangible, sempre que es compleixin certs requisits, com ara:

• Que siguin adquirits a títol onerós
• Que l’entitat que els transmet es trobi amb independència de les entitats que integren el grup mercantil
• Ha de tractar-se de béns de l’actiu fix o no corrent.
• Els elements de l’immobilitzat intangible s’han d’amortitzar de forma individualitzada

 

El mètode d’amortització fiscalment admès aplicable als elements d’immobilitzat intangible és el del límit anual màxim de la desena part del seu import, sense necessitat de provar la seva depreciació efectiva, encara que si aquesta es pot arribar a provar, es podrà formular un pla a aprovar per part de l’Administració amb una amortització superior.

 

Com hem comentat anteriorment, els elements que, tot i ser intangibles, poden amortitzar per mètodes legals són:

• Produccions cinematogràfiques
• Produccions fonogràfiques i vídeos
• I sistemes i programes informàtics.

 

3. Usats

Els immobles són considerats usats quan han estat posats en funcionament abans de ser adquirits i tinguin una antiguitat superior a 10 anys.

En aquest cas l’amortització és diferent ja que, per exemple, no poden acollir-se al mètode d’amortització accelerada de la pimes.

 

4. Accelerada

Aquest mètode consisteix a acollir-se a un incentiu fiscal pel qual es pot amortitzar de forma més ràpida al que preveu les Taules Oficials.

L’amortització accelerada no suposa una menor tributació sinó que el que fa és permetre repartir-la en el temps, d’acord amb els interessos de cada empresa

Es permet aplicar l’amortització accelerada en els següents casos:

• Elements que s’adquireixen ja usats, ja que és lògic que es necessiti un procés d’amortització més ràpid
• Elements de l’immobilitzat utilitzats en més d’un torn de treball, ja que en les taules es preveu un ús normal dels béns adquirits i s’ha de tenir en compte si aquests es poden depreciar més del que les taules contemplen. En aquest cas el coeficient màxim aplicable es calcula de la següent manera:

Coef. màx. aplicable = Coef. mín. + [(Coef. Màx. – Coef. Mín.) * Nº hores / 8]

• Béns adquirits entre l’1 de gener de 2003 i el 31 de desembre del 2004.
• En el règim fiscal de les empreses de reduïda dimensió (ERD). Aquesta, a més de complir la condició d’empresa de reduïda dimensió, també ha de complir que la inversió s’efectués en elements nous de l’immobilitzat material o de les inversions immobiliàries. Aquests poden amortitzar, a efectes fiscals, el percentatge que resulti de multiplicar per 2 el coeficient d’amortització lineal màxim previst en les taules.

De totes maneres sempre va bé comptar amb un assessor fiscal. Si teniu qualsevol consulta en aquest aspecte no dubteu en contactar-nos.