De vegades, ens podem trobar que a l’hora de planificar una herència es vulgui nombrar hereu una persona amb qui no hi ha cap relació de parentiu, o bé sigui una relació de parentiu llunyana. La normativa fiscal de l’Impost sobre Successions està establerta de manera que en cas de successió a parents propers (especialment fills i cònjuges, encara que en menor mesura també els germans) tinguin una menor càrrega fiscal que si és per a parents llunyans o amics.
En aquest sentit, la normativa catalana, en particular el Codi Civil de Catalunya, als seus articles 240 i següents, regula la figura de les “relacions convivencials d’ajuda mútua”, que es caracteritza pels aspectes següents:
- S’estableix entre dues o més persones (si no són parents, un màxim de quatre persones) que conviuen en un mateix habitatge habitual i comparteixen, sense contraprestació i amb voluntat de permanència i ajut mutu, les despeses comunes o el treball domèstic, o totes dues coses.
- El poden constituir persones majors d’edat unides per vincles de parentiu en línia col·lateral sense límit de grau i les que tenen relacions de simple amistat o companyonia, sempre que no siguin matrimoni o parella de fet.
- Es constitueixen mitjançant escriptura pública, signada com a mínim dos anys abans de la mort del causant o bé mitjançant acta de notorietat de convivència pel transcurs de 2 anys de convivència (fet que serà objecte de prova, podent aportar l’empadronament, la darrera declaració de l’IRPF o el Cens d’Obligats Tributaris, entre d’altres, i en qualsevol cas sent aquestes valorades pels òrgans gestors de l’Agència Tributària de Catalunya sobre si representen prova suficient).
Les implicacions fiscals a l’Impost sobre Successions en cas de poder demostrar aquesta relació convivencial són rellevants.
La principal conseqüència és l’assimilació del Grup II de Parentiu (en la seva categoria “Resta de descendents”) en lloc de ser del Grup IV de Parentiu. Això implica el següent:
- Reducció per parentiu: Hi hauria una reducció de 50.000€ sobre la base imposable. En cas que fos Grup IV, no hi hauria cap reducció per aquest concepte.
- Reducció per discapacitat o edat superior a 75 anys del causahavent: Són incompatibles entre si. La reducció per discapacitat depèn del grau de discapacitat del causahavent, mentre que la reducció per edat superior a 75 anys és de fins a 275.000€.
- Reducció per habitatge habitual del causant: Hi hauria una reducció de la base imposable del 95% del valor de lhabitatge habitual del causant, amb el límit de 500.000€.
- Coeficient multiplicador: El coeficient a aplicar sobre la quota seria d’entre 1 i 1,2 (depenent del patrimoni preexistent del causahavent) en el cas de poder demostrar relació convivencial d’ajuda mútua; en canvi, seria de 2,0 en cas de no poder-ho demostrar i ser Grup IV.
En conseqüència, si es planifica una successió en què els beneficiaris siguin parents llunyans o amics amb els quals hi ha una relació de convivència i ajuda mútua, és molt recomanable des d’un punt de vista fiscal que s’oficialitzi aquesta relació.
Per evitar problemes amb Hisenda, el més segur és signar una escriptura pública davant de notari com més aviat millor (s’ha de signar com a mínim dos anys abans de la defunció), o sinó assegurar-se que es podrà demostrar més endavant mitjançant acta de notorietat aquesta convivència (tenint mateix empadronament, declarant l’habitatge habitual en la mateixa direcció a la declaració de la renda, etc.).
Si teniu alguna pregunta sobre aquest tema o altres d’índole fiscal, legal o comptable, no dubteu a posar-vos en contacte amb els nostres assessors fiscals a Barcelona.
