S’ha publicat recentment la sentència núm. 254/2022, de 01-03-2022, en què el Tribunal Suprem aporta novetats rellevants respecte al principi de confiança mútua, plasmació alhora del principi de seguretat jurídica, en particular respecte a l’aplicació retroactiva de decisions d’òrgans administratius.
Aquesta sentència tracta d’un cas en què l’Administració tributària va practicar una liquidació per l’IRPF en relació amb els exercicis 2011, 2012 i 2013, en aplicació a un criteri establert pel Tribunal Econòmic-Administratiu Central (d’ara endavant, “TEAC”) en data 05-02-2015, és a dir, posteriorment a la data de presentació de les autoliquidacions dels exercicis comprovats.
El Tribunal Suprem entén que la confiança legítima s’ha de valorar en cada cas segons les circumstàncies específiques i que la seguretat jurídica no és un valor absolut, i en conseqüència estableix que:
“a. No vulnera el principi de confiança legítima [seguretat jurídica] l’adopció d’actes de liquidació relatius a períodes anteriors a l’emissió d’un criteri nou per part del Tribunal Econòmic Administratiu Central.
b. Tot i que estigués perfectament determinada l’existència d’un criteri administratiu anterior favorable, (…), aquesta circumstància no impedeix, per si mateixa, el canvi de criteri de l’Administració, sempre que el raoni suficientment, amb referència expressa al criteri del qual s’aparta , i sota l’ulterior i definitiu control judicial i sense perjudici de l’aplicació de la doctrina dels mateixos actes en què sigui aplicable.”
En aquest sentit entenem que representa una vulneració del principi de seguretat jurídica del contribuent que pot comportar greus conseqüències si l’Administració tributària fa una interpretació exhaustiva de la nova doctrina del Tribunal Suprem.
Aquesta sentència genera el dubte de si un canvi de criteri administratiu que no estigui fixat pel TEAC en la seva funció d’unificar la doctrina, sinó que provingui de dins de la pròpia DGT o altres òrgans administratius pot comportar també una aplicació retroactiva o no.
Finalment, cal ressaltar que els contribuents que decideixin instar la rectificació d’autoliquidacions d’exercicis anteriors sobre la base d’un nou criteri administratiu estaran interrompent el termini de prescripció de quatre anys que té l’Administració per comprovar aquestes autoliquidacions.
Per a dubtes relacionats amb aquest o altres assumptes de rellevància fiscal, comptable o legal, poseu-vos en contacte amb els nostres assessors fiscals a Barcelona per correu electrònic o telèfon.
