Impost de Solidaritat a les grans fortunes

El Congrés dels Diputats ja ha aprovat la incorporació del nou Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes com a esmena dels grups del Govern a la proposició de llei per a l’establiment de gravàmens extraordinaris a la banca i les empreses energètiques.

Els propòsits del nou tribut són la recaptació, a fi d’exigir, per motiu de la inflació i les crisi energètica, un major esforç als qui disposen d’una major capacitat econòmica; i l’harmonització, amb l’objectiu de disminuir les diferències de gravamen del patrimoni en les diferents CCAA, especialment aquelles que han deduït totalment o parcialment l’Impost sobre el Patrimoni (d’ara endavant, “IP”).

L’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes serà un tribut de caràcter directe, naturalesa personal i complementari a l’IP, que gravarà el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros.

El caràcter de complementari s’aconsegueix mitjançant la deducció, en el nou impost, de la quota a ingressar en l’IP de cada Comunitat Autònoma, a més de les deduccions i bonificacions, per a evitar d’aquesta manera la doble imposició.

S’aplica un mínim exempt de 700.000 Euros el que implica que, per exemple, en el cas de Catalunya s’equipari aquest mínim amb el mínim exempt estatal a l’efecte d’aquest impost i es manté l’exempció per a l’habitatge habitual.

La base liquidable de l’impost serà gravada als tipus de gravamen de la següent escala:

  • El primer tram serà del 0% per als patrimonis entre 0,00 i 3.000.000 d’euros.
  • El segon tram serà del 1,7% per als patrimonis entre 3.000.000 i 5.340.000 euros.
  • El tercer tram serà del 2,1% i afecta a la forqueta entre els 5.340.000 i els 10.690.000 euros.
  • Per als patrimonis superiors als 10.690.000, s’aplicarà un tipus del 3,5%.

El nou tribut preveu respectar els beneficis fiscals de l’empresa familiar, que queda exempta, però es tem un enduriment dels criteris per a acollir-se. En algunes comunitats autònomes existeixen determinades interpretacions més toves d’uns certs requisits de l’empresa familiar, que la inspecció nacional no serà tan generosa a aplicar ara que aborda un impost estatal.

Per exemple, el requisit de comptar amb un empleat laboral a temps complet per a les activitats d’arrendament és exigit per la Direcció General de Tributs en cadascuna de les societats individuals d’un grup, mentre que Catalunya dona per bo un únic contracte per a tot el grup de societats.

Indicar, així mateix, que s’aplica el límit de tributació conjunta del 60% de les quotes íntegres d’IRPF, IP i el mateix IGF, per la qual cosa a comunitats com Madrid, Andalusia i Galícia, on la quota íntegra està bonificada, aplicaran importants reduccions a IGF.

L’àmbit temporal previst és de dos anys, amb clàusula de revisió per a valorar el seu manteniment o supressió, de manera que resultaria aplicable en els dos primers exercicis en què es reporti a partir de la seva entrada en vigor. La intenció del Govern és poder aplicar el gravamen sobre el patrimoni a 31 de desembre de 2022, si bé això està pendent de confirmar, la qual cosa deixa sense temps als contribuents per a fer la seva planificació.

En conseqüència, això deixaria sense marge de maniobra a aquells contribuents que s’haguessin plantejat la seva residència fiscal a l’efecte d’evitar el pagament d’aquest nou impost, atès que s’estaria implementant retroactivament amb efectes 01-01-2022.

Aquesta última circumstància a més segur que serà objecte de controvèrsia en un futur pròxim. A més, gaudir dels beneficis fiscals de l’empresa familiar exigeix que aquesta estigui activa, precepte que tan sols es pot incomplir un màxim de 90 dies anuals. Per exemple, un contribuent de Madrid despreocupat del pagament anual de l’IP que sola operar només en ocasions puntuals amb aquesta companyia no té ja marge temporal suficient per a decidir la reactivació de l’empresa fins a sumar els 270 dies exigibles per a no tributar.

L’esborrany de l’impost a les grans fortunes revela un aspecte rellevant a tenir en compte per als no residents que tinguin un patrimoni immobiliari superior als 3.000.000 d’euros. Aquests, atès que tributen per obligació real, ho faran pels béns i drets dels quals siguin propietaris i es trobin a Espanya.

Aquests contribuents no podran reduir la base imposable en el mínim exempt previst en l’IP, ja que segons l’apartat nou, aquesta exempció només s’aplicarà als residents que tributen per obligació personal. En aquest sentit, tampoc s’inclourà com a exempt per als no residents el valor de l’habitatge habitual fins als 300.000 euros.

Aquesta excepció en el patrimoni ja va ser qualificada de discriminatòria pel Tribunal de Justícia de la UE i el TS, obligant a una modificació legal que no ha estat replicada en l’impost solidari. La Sentència TJUE del 3/9/2014, assumpte C-127/12 va condemnar a Espanya perquè el ISD no permetia que en herències i donacions amb no residents es poguessin aplicar els importants beneficis fiscals aprovats per als seus residents.

Es va considerar que aquesta discriminació a no residents vulnerava l’article 63 TFUE que prohibeix ‘’totes les restriccions als moviments de capitals entre Estats membres i tercers països’’.

En definitiva, el nou impost afecta, especialment, a les regions que bonifiquen el patrimoni al 100%, com Madrid i Andalusia. Encara així, també es dona en aquelles autonomies que mantenen patrimoni però que tenen uns tipus inferiors als fixats en el nou impost. És el cas, dels patrimonis més elevats de regions com Astúries, Cantàbria, Catalunya i Múrcia, ja que el seu tipus marginal màxim és inferior al 3,5% fixat en el nou impost.

Finalment, cal destacar que l’article 3, disposició final 1a de l’esmena, que modifica l’article 65 del RD 111/1986, planteja la possibilitat de realitzar el pagament de la quota a ingressar en espècie per a la tributació d’aquesta nova figura fiscal.

Fins ara, aquesta opció només estava permesa per als contribuents que pretenien pagar el deute tributari del ISD, de l’IP i IRPF mitjançant lliurament de béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol. El Govern és conscient que algunes grans fortunes tenen un vast patrimoni, però manquen de liquiditat, per la qual cosa aquesta mesura els permetria afrontar el pagament del deute tributari per a aquest nou tribut.

Per a dubtes relacionats amb aquest o altres assumptes de rellevància fiscal, comptable o legal, no dubteu a posar-vos en contacte amb els nostres assessors fiscals a Barcelona.

    Ompliu el formulari per contactar-nos