Novetats a l’aplicació de la deducció per R+D

rd deductions

La regulació de la Deducció per activitats de recerca i desenvolupament (d’ara endavant, “Deducció per R+D”) ve regulada a l’article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara endavant, “ LIS”), en què s’estableix el concepte, la base de la deducció i els percentatges de la deducció.

L’article 39 de la mateixa llei, regulador de les normes comunes a aquesta Deducció, estableix que “les quantitats corresponents a la deducció prevista a l’article 35 d’aquesta llei [la Deducció per R+D] es podran aplicar a les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 18 anys immediats i successius”.

En relació amb la possibilitat d’aplicar aquesta deducció en anys posteriors a aquell en què aquesta es va generar, el criteri administratiu fixat per la Direcció General de Tributs (d’ara endavant, “DGT”) entre d’altres mitjançant la Consulta Vinculant V0802-11, de 28 -03-2011, venia sent que en aquells casos en què en el seu moment no s’inclogués aquesta deducció a l’autoliquidació de l’IS de l’exercici en què es va generar, es podria o bé instar la rectificació de l’autoliquidació presentada, o bé aplicar-se aquesta deducció en un exercici posterior que conclogui dins del termini referit (en el nostre cas, 18 anys).

Com en el cas d’aquesta Consulta, moltes vegades l’informe motivat i certificat de l’import de la inversió que dona dret a la deducció no està preparat en el moment de presentar l’autoliquidació de l’IS, és per això que en aquests casos a vegades s’incloïa aquesta deducció en un exercici posterior, quan l’informe ja estigués motivat i certificat.

En canvi, recentment, mitjançant Consulta Vinculant V1511-22, de 24-06-2022, la pròpia DGT n’ha modificat el criteri respecte a les resolucions anteriors. Ara entén que les deduccions objecte de consulta (entre les quals es troba la Deducció per R+D) “només podran aplicar-se si el seu import ha estat objecte de consignació a les autoliquidacions de l’Impost sobre Societats corresponents al període impositiu en què es van generar, havent de la consultant, en cas contrari, instar la rectificació de les esmentades autoliquidacions (…) per a la seva consignació”.

És a dir, elimina la possibilitat, que la mateixa DGT havia acceptat anteriorment, de consignar la Deducció per R+D en un exercici posterior al de la seva generació. És cert que es discuteix en aquesta Consulta la possibilitat de consignar l’import d’aquesta deducció en un exercici no prescrit quan aquesta deducció es va generar en un exercici prescrit: a aquest cas particular la DGT respon negativament.

En qualsevol cas, i a la vista de les conclusions d’aquesta, també en cas que la deducció fos generada en un exercici no prescrit, amb aquest canvi de criteri s’obliga el contribuent a consignar l’import de la deducció en l’exercici en què es va generar.

Com a conclusió, a efectes dels exercicis futurs, es recomana la consignació de la Deducció per R+D en l’exercici en què es va generar aquesta deducció. En base a aquesta darrera Consulta, cal també instar la rectificació de les autoliquidacions de l’IS prèvies si no es va consignar aquesta Deducció per R+D en l’exercici en què es va generar, si bé exigir aquestes rectificacions es podria entendre com una aplicació retroactiva d’un canvi de doctrina administrativa que genera inseguretat jurídica.

Finalment, cal tenir en compte que instar la rectificació d’autoliquidacions d’exercicis anteriors interromp el termini de prescripció de quatre anys que té l’Administració per comprovar l’autoliquidació.

Per a dubtes relacionats amb aquest o altres assumptes de rellevància fiscal, comptable o legal, contacte amb els nostres assessors fiscals a Barcelona.

Solicitar consulta:

He llegit i accepto la Política de Protecció de Dades.