.
0

Model 210: Impost sobre la renda dels no residents sense establiment permanent

Avui en el nostre article parlarem del impost sobre la renda dels no residents, que es defineix com aquell que grava l’obtenció de rentes per part de persones estrangeres, centrant-nos en la modalitat del impost en què els no residents actuen sense establiment permanent, és a dir, en el model 210.

Donada la importància d’aquest impost i el desconeixement generalitzat que hi ha entre els no residents de les seves obligacions tributàries, us oferim una explicació global del model 210 (termini per a la seva presentació, tracte diferenciat entre no resident de la UE i un no resident fora de la UE…)

Disposicions generals

Model 210, concepte

Tal i com hem comentat, el modelo 210 és aquell a través del qual els no residents tributen per l’obtenció de rentes en territori espanyol sense establiment permanent a partir de l’1 de gener de 2011, assegurant-se d’aquesta manera la Hisenda Pública el cobrament del impost tot i que la persona es traslladi a l’estranger.

D’entre les diferents rentes considerades obtingudes en el territori espanyol i que es troben regulades en l’article 13 de la llei sobre el impost sobre la renda dels no residents (ara endavant L.IRNR), ens centrarem en els apartats g) i h), relatius a rentes dineràries o en espècie derivades directa o indirectament, de béns immobles situats a Espanya o drets relatius a aquests i a les rentes imputades a les persones físiques titular de béns immobles urbans situats en territori espanyol no afectes a activitats econòmiques respectivament.

Tributació per rentes imputades de béns immobles urbans

Suposem que una persona és propietària d’un immoble urbà situat a Espanya i que l’empra pel seu ús personal (és a dir, el té buit o no està afecte a activitats econòmiques). Aquesta persona haurà de sotmetre’s al impost sobre la renda dels no residents i presentar el formulari 210 per la renda imputada relativa a aquests immobles.

El càlcul de la base imposable que correspondrà a aquests rendiments es determina d’acord amb la normativa de l’IRPF. Per tant, es computarà com renda la quantia que resulti d’aplicar el % que correspongui sobre el valor cadastral de l’immoble indicat en el rebut de l’IBI, sent del 1,1% en els immobles, valor cadastral dels quals hagi estat revisat o modificat i hagi entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors i del 2% en la resta de casos.

Obtinguda la base imposable, aquesta quantia serà l’import pel que es tributarà després d’haver-se aplicat el tipus de gravamen corresponent, al no haver-hi deducció de cap tipus de despesa, excepte les deduccions per donatius, en els termes prevists en la Llei de l’IRPF i en la Llei de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Per altra banda, excepte que es disposa quelcom diferent s’entén que l’import de la base imposable es refereix a l’any natural, minorant-se proporcionalment al nombre de dies de no haver estat titular durant la totalitat del període mencionat.

L’altra qüestió important és el tipus de gravamen que ha d’aplicar-se per l’obtenció d’aquestes rentes fent-se una distinció des de l’any 2015 entre els no residents de la UE (més Islàndia i Noruega) i els no residents de fora de la UE. En el primer cas, el tipus aplicable és del 19% i en el segon cas és del 24%.

Finalment, per acabar amb aquest apartat, comentar que el termini per a la presentació del model 210 per aquests rendiments, és l’any natural següent a la data de meritació (31 de desembre), és a dir, el model 210 corresponent a l’exercici 2015 es podrà presentar en termini voluntari màxim fins el 31 de desembre de 2016.

Tributació per rendiments derivats del lloguer

Ara suposem que la mateixa persona que hem comentat anteriorment és propietària d’un immoble situat a Espanya però que el té llogat. En aquest cas, al igual que en l’anterior, la persona haurà de sotmetre’s a l’impost sobre la renda dels no residents i omplir el model 210 pels rendiments obtinguts amb el lloguer.

És important tenir en compte que les rentes sotmeses a gravamen tributaran separadament, és a dir, s’haurà de presentar un model 210 cada cop que es llogui l’immoble, distingint entre si l’arrendament és total, això és, si es lloga durant tot l’any o si és parcial, és a dir, només es lloga en determinats períodes. A més, no serà possible compensar les pèrdues derivades del lloguer de determinats períodes amb els guanys d’altres períodes.

En aquest cas, el càlcul de la base imposable es correspon amb l’import íntegre rebut per l’arrendador, incloent tots els béns entregats amb l’immoble, excloent l’IVA. Però atenció perquè pels contribuents residents en un altre Estat de la UE, de l’import de la base imposable es podran deduir les despeses previstes en la Llei de l’IRPF  sempre que, es provi que es relacionen directament amb els rendiments obtinguts a Espanya i l’existència d’un vincle econòmic directe i indissociable amb l’activitat que a Espanya es realitza. Per poder-se deduir aquestes despeses, no serà necessari acompanyar a la declaració de l’impost un certificat de residència fiscal en l’Estat de la UE corresponent expedit per les autoritats fiscals del mateix, però si que és convenient tenir-lo per si fos requerit.

Excepte quelcom diferent, s’entén que l’immoble es llogat durant tot l’any, però en cas de que no sigui així, la base imposable es calcularà tal i com s’ha indicat en l’apartat  anterior, minorant-se proporcionalment pels mesos que l’immoble hagi estat llogat. En la resta de casos, s’haurà de trobar la part proporcional de la renda imputada (l’1,1% en cas de revisió o modificació del valor cadastral o el 2% en cas contrari).

Obtinguda la base imposable, és important conèxier el tipus de gravamen aplicable a aquestes situacions que torna a distingir a partir de l’any 2015 entre els no residents de la UE (més Islàndia i Noruega) i els no residents fora de la UE. En el primer cas el tipus aplicable será del 19% i en el segon del 24%.

Aplicat el tipus de gravamen a la base imposable, obtindrem la quota tributària a la ques podrán aplicar-se dos tipus de deduccions:

  • Les deduccions per donatius, en els termes prevists per la Llei de l’IRPF i en la Llei de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals dels mecenatge.
  • Les retencions que s’haguessin practicat sobre les rentes.

Per acabar amb aquest apartat, comentar que el termini per a la presentació del model 210 per aquests tipus de rendiments és trimestral, és a dir, han de realitzar-se entre els primers vint diez naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener (fins dia 15 per les domiciliacions bancàries), referint-se a les rentes data de meritació de les quals s’engloba en el trimestre natural anterior. Per tant, per presentar el model 210 per exemple dels arrendaments del primer trimestre de l’any (fins a març). tindrem fins al 20 d’abril o 15 d’abril si es fa a través de domiciliació bancària per poder presentar-lo.

Si necessiteu més informació sobre aquesta matèria o consell financer no dubteu en contactar-nos.




Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*