No hi ha cap dubte que tramitar una herència no sempre és senzill. Ja és força dolorosa la mort d’un ésser estimat, per la qual cosa enfrontar-se a aquests tràmits força molestos, per la burocràcia que suposa, pot ser complex. De fet, caldrà comptar amb una sèrie de certificats per poder complir amb la darrera paraula del difunt.
Si queda testament i es compleix els requisits legals, aquesta legalitat és molt més fàcil. En qualsevol cas, cal tenir el certificat d’últimes voluntats. Així mateix, s’haurien de presentar els familiars directes o testimonis que acreditin el parentiu. Per aclarir dubtes, us oferirem tots els detalls sobre la tributació en l’herència de béns immobles.
Què és l’herència de béns immobles?
L’herència es concep com l’acte jurídic pel qual una persona transfereix el seu patrimoni a una altra (sigui hereu, legatari o altres figures). Normalment, s’hi inclouen els béns immobles entre les obligacions i els drets que es transfereixen. Concretament, el Codi Civil recull aquest tràmit com els béns, els drets i les obligacions de la persona, i s’estén fins a la mort.
En primer lloc, cal comprovar si hi ha testament o s’ha nomenat un marmessor. Ai de sol·licitar els certificats de defunció i d’últimes voluntats per fer aquesta comprovació.
Posteriorment, caldria fer un inventari dels béns
- Herència amb testament. Realment, heretar un habitatge amb testament és més senzill i només cal complir la darrera voluntat del difunt. L’existència d’un testament on el més comú és l’obert agilitza molt aquest procediment legal. Això no obstant, en la partició o divisió del valor de l’habitatge cal fer el càlcul corresponent i pagar els deutes públics i privats.
- Herència sense testament. En cas que no hi hagi testament, l’habitatge s’hereta per part dels familiars. El més normal és deixar l’immoble en parts iguals al cònjuge i als fills. Si el cònjuge sobreviu, li correspon la meitat de l’immoble. Si no apareix en el règim matrimonial com a béns guanys, li correspon la tercera part. Si no hi hagués familiars directes, passaria als germans, nebots i oncles. En última instància, al quart grau de parentiu.
Impostos a pagar a l’herència de béns immobles
Un dels principals dubtes a l’herència de béns immobles es relaciona directament amb els impostos a pagar. L’acceptació suposa no només fer front als tràmits burocràtics, sinó també a la gestió bancària i al pagament dels impostos.
Impost de successions
Aquest tribut grava els béns i els drets en una herència. El percentatge és progressiu, per la qual cosa, en funció dels béns heretats, es pagarà més o menys. Tot i que hi ha una escala de gravamen estatal, les comunitats autònomes tens la seva pròpia escala, que no podràs ser més costosa que l’estatal. A Catalunya, l’escala actual és la següent:
- Fins a 50.000, al 7%
- Dels 50.000 als 150.000, a l’11%
- Dels 150.000 als 400.000, al 17%
- Dels 400.000 als 800.000, al 24%
- Dels 800.000 en endavant, al 32%.
Impost de donacions
La successió no és l’única manera de rebre un bé, per tant, també és convenient saber en què consisteix l’impost de donacions. Mentre que en el primer cas es rep una herència que s’anomena successió, en el segon supòsit, s’entrega un bé, que s’anomena donació. Perquè tingui validesa s’aplicarà a la vida.
En aquest tipus de tribut paguen les dues parts: donant (qui dona) i donatari (qui rep). Tot i això, cada comunitat autònoma contempla els seus propis requisits. Per exemple, a Madrid es beneficien de la reducció del 99% de la quota tributària tant els fills, cònjuges com ascendents. A Andalusia, només si les donacions són de pares a fills o adaptats. A Catalunya les donacions que se signen davant de notari tenen una escala de gravamen més beneficiosa fiscalment que les que no, i es contemplen diverses reduccions de la tributació.
Com estalviar en la tributació de l’herència de béns immobles
Quan una persona està a punt de morir, el millor és que utilitzi la liquiditat de la seva tresoreria per fer front a aquestes despeses. És a dir, podria planificar l’herència i els costos, de manera que podria fer una autoliquidació parcial. És una mesura legal sempre que es justifiqui.
D’altra banda, també es pot aplicar la plusvàlua del mort. Això consisteix en la transmissió d’inversions, siguin mobiliàries o immobiliàries, per la successió del mort no tributa a l’IRPF del mort, mentre que sí que ho faria si transmet en vida, en aquest cas ho faria a la base de l’estalvi a un tipus de gravamen que va del 19% al 28%, segons l’import.
Per exemple, si una persona té participacions en un fons d’inversió i ho ven, hauria de pagar la part corresponent a l’IRPF. Amb la plusvàlua de morts, els hereus no han de tributar els guanys a la renda, sinó que es tributarà per l’import total heretat -que no el guany-, i això s’inclourà en l’impost de successions o donacions.
En conclusió, esperem que amb aquesta informació us hagi quedat més clar en què consisteix la tributació en l’herència de béns immobles. En cas de dubtes, és millor posar-se en mans d’un advocat especialitzat en aquest tema, amb la finalitat de trobar la millor opció per a cada cas.
