Els diferents procediments iniciats per l’Administració tributària respecte a les obligacions fiscals dels contribuents venen regulats a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (d’ara endavant, “LGT”).
En aquesta publicació explicarem resumidament les característiques principals dels procediments de gestió tributària i d’inspecció tributària, així com les seves diferències més importants en la teoria i en la pràctica.
Són procediments de gestió tributària, els quals venen regulats en els articles 117 i següents de la LGT, els següents:
- Procediment de devolució iniciat mitjançant autoliquidació, sol·licitud o comunicació de dades: per imports ingressats o suportats degudament pel contribuent.
- Procediment iniciat mitjançant declaració: està pràcticament obsolet atès que la majoria dels tributs es liquiden actualment mitjançant autoliquidació.
- Procediment de verificació de dades: es donen quan s’hagin pogut produir defectes formals per part del contribuent, la declaració no coincideixi amb altres dades aportades per aquest o hi hagi una aplicació indeguda de la norma.
- Procediment de comprovació limitada: en aquest cas es fa un examen més exhaustiu que en el procediment de verificació de dades, ja que se sol requerir l’aportació de registres i documents per a la comprovació de la correcta declaració del contribuent.
- Procediment de comprovació de valors: en el qual es confronten dades de valoració que ha realitzat el contribuent que l’Administració pot qüestionar, el més típic és el de Taxació Pericial Contradictòria.
Les actuacions dels procediments de gestió tributària són generals i de caràcter ampli, incloent entre altres àrees les de censos, certificats o emissió de NIFs, entre altres.
A la pràctica es caracteritzen per ser uns procediments en els quals no hi ha una interlocució directa entre l’obligat tributari i l’actuari públic que s’ocupa de l’expedient. Això és així atès que a la majoria de les ocasions es tracta d’un intercanvi d’escrits entre aquestes dues parts en el qual, sovint, el contribuent té la sensació que l’Administració no està tenint l’atenció necessària a les explicacions que realitza el contribuent.
Aquesta sensació, que en casos extrems pot acabar causant indefensió al contribuent, s’ha incrementat amb la crisi causada per la pandèmia del COVID-19, atès que s’han introduït canvis en el funcionament de l’Administració de manera que la gran majoria de les actuacions han de realitzar-se telemàticament. L’atenció telefònica és pràcticament inexistent i es dificulta la atenció presencial del contribuent a les oficines de l’Administració.
D’altra banda, el procediment d’inspecció tributària, que ve regulat en els articles 141 i següents de la LGT, té un abast més ampli que els de gestió tributària, atès que les seves actuacions s’estenen a comprovar tot tipus de béns, elements o explotacions que siguin necessaris per a verificar la correcta declaració de les obligacions tributàries del contribuent.
És un procediment que s’inicia d’ofici per l’Administració, moment en el qual ha d’informar-se al contribuent de la data, hora i lloc de la inspecció, així com l’abast d’aquesta i els drets i obligacions que té el contribuent.
Després de la iniciació del procediment, hi ha una fase d’instrucció, que realitza l’inspector i que conclou amb la formalització de l’acta, i una de resolució, que acaba amb la redacció de l’acta de liquidació.
Les actes que posen fi al procediment d’inspecció poden ser de tres classes:
- Actes amb acord: després d’una negociació entre les parts s’arriba a un acord o transacció.
- Acta amb conformitat: el contribuent està d’acord amb l’acta redactada per l’Administració.
- Acta amb disconformitat: el contribuent mostra el seu desacord amb l’acta redactada per l’Administració.
En els procediments d’inspecció tributària, a diferència del que ens trobem en gestió tributària, la relació amb l’Administració per part del contribuent és més directa i personal atès que hi ha una major interacció entre les parts. Aquest és un aspecte positiu sens dubte, encara que no assegura un resultat més beneficiós al final del procediment.
D’especial esment és la rellevància que té el tràmit d’audiència i posada de manifest de l’expedient, que ha estat interpretat per la jurisprudència i la doctrina com un tràmit que va més enllà d’unes meres al·legacions, atès que implica que el contribuent pugui tenir accés al seu expedient, en estat avançat o acabat, i que, després de l’estudi d’aquest, pugui presentar els documents i realitzar les explicacions que consideri pertinents abans de la terminació del procediment. L’eliminació o limitació d’aquest tràmit es considera que provoca indefensió en el contribuent i que això podria ser usat en contra de l’Administració, per la qual cosa representa un dret del contribuent d’especial importància. No obstant això, la realitat pràctica no resulta tan senzilla perquè en aquest tràmit, al contribuent no se li dona accés total al detall de la proposta de la inspecció amb la qual cosa, al contribuent li resulta molt complicat presentar les al·legacions i aportar la documentació corresponent, possibilitats que amb un accés detallat a tot el contingut de l’acta podria realitzar. I, d’altra banda, en desconèixer el detall de la proposta de liquidació li resulta també difícil determinar la conformitat o no a la proposta rebuda.
Finalment cal comentar que després de l’aprovació de la Llei 11/2021, de lluita contra el frau, s’han incrementat les reduccions en les sancions amb l’objectiu de reduir la ligitiositat. En particular:
- La reducció aplicable a les actes amb acord: que passa del 50% al 65%.
- La reducció per ràpid pagament: que passa del 25% al 45%. Aquesta reducció no és acumulable a la reducció d’actes amb acord.
En canvi, la reducció aplicable als supòsits de conformitat (ja sigui en procediments de verificació de dades o comprovació limitada, com en procediment inspector), es manté en el 30%
L’augment de les reduccions en les sancions, si bé pugui semblar que vagi a tenir un efecte positiu en la butxaca del contribuent, pretén incentivar l’acceptació de les regularitzacions administratives i empènyer al contribuent a no recórrer, fet que, en alguns casos, podria produir un perjudici econòmic en aquest últim.
Per a dubtes relacionats amb aquest o altres assumptes de rellevància fiscal, comptable o legal, no dubti a contactar-nos en GM Tax Consultancy.
