La recent sentència 1505/2018 del Tribunal Suprem ha fet que l’AJD (Actes Jurídics Documentats), una modalitat de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials sigui el tema principal, ja no només entre els professionals del l’àmbit tributari, sinó entre qualsevol persona que hagi contractat una hipoteca durant els darrers anys.
Fes clic al següent enllaç si vols descarregar-te la sentència:
Sentència 1505/2018 del Tribunal Suprem
Què és l’AJD per les hipoteques?
L’AJD, com dèiem, és una modalitat dins de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials que grava la realització de determinats actes o contractes, entre ells els documents notarials, és a dir, qualsevol escriptura, acta o testimoni notarial.
Respecte a l’obligat a pagar l’impost, la llei de l’ITP estableix que serà subjecte passiu aquell en l’interès del qual s’expedeixin els documents notarials; Amb això, s’entén que en el cas d’una hipoteca és el prestamista – és a dir el banc – l’interessat en que el citat contracte d’hipoteca quedi inscrit, i per consegüent sigui escripturat, però el Reglament d’aquest impost preveu explícitament que quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considerarà subjecte passiu al prestatari, és a dir, a aquell a qui se li concedeixi el préstec.
Què estableix la Sentència del TS?
La Sentència del Tribunal Suprem dicta que han de ser els bancs i no els clients qui han de pagar l’Impost sobre els Actes Jurídics Documentats associat a la inscripció d’una hipoteca, donant la raó a la regla general prevista en la Llei de l’ITP, però en sentit contrari del supòsit específic per a les hipoteques, regulat en el reglament del mateix impost. El que entén el Suprem, és que l’únic interessat en escripturar i inscriure una hipoteca és el prestamista, és a dir, el banc.
Què passarà amb les hipoteques signades amb anterioritat a la Sentència?
Encara no està clar que la citada Sentència tingui caràcter retroactiu però si ens plantegem l’escenari on es consideri que és així, el que hauria de fer-se és una sol•licitud d’ingressos indeguts a l’òrgan competent en cada Comunitat Autònoma per als últims 4 anys, ja que és un impost, la gestió del qual està cedida a aquestes. I sí, diem quatre anys ja que els fets imposables previs a 2014 ja estan prescrits.
El que es podria fer per reclamar aquests imports dels casos anteriors a 2014 és tractar de negociar la seva devolució directament amb el banc o iniciar un procediment judicial, tot i que tenint en compte el cost tant econòmic com temporal, aquesta darrera no és l’opció més recomanada. En aquest cas s’hauria d’argumentar que es tracta d’una clàusula abusiva i tractar de que els bancs reemborsin aquestes despeses a través dels tribunals.
Un altre gran debat és el de què passarà amb les despeses de notaria, gestoria i registre, ja que la mateixa sentència el TS indica que no s’ocupa d’aquest tema, existint un criteri anterior que determina que s’hauria de distribuir de forma equitativa, tot i que no hi ha un posicionament explícit al respecte, motiu pel qual s’haurà d’esperar a que el Tribunal Superem es pronunciï al respecte en futures sentències.
Gm Tax és una consultoria especialitzada en l’àmbit fiscal, per tant si estàs interessat en contractar els nostres serveis per a la gestió o assessorament sobre la devolució de l’AJD de les hipoteques o qualsevol altre assumpte tributari no dubtis en contactar amb nosaltres, analitzarem el teu cas i t’assessorarem a mida.
