Els no residents a Espanya solen tributar per la seva renda mundial al seu país de residència i només paguen impostos a Espanya pels béns que tenen en aquest país. La propietat de béns immobles juga un paper especialment important, ja que afecta tant l’impost sobre la renda com l’impost sobre béns immobles.
Per poder dur a terme actes administratius a les oficines fiscals corresponents, es necessita el número d’identificació fiscal espanyol (NIF).
Si ja té el N.I.E., també serveix com a número d’identificació fiscal. Si encara no disposa del N.I.E., pot sol·licitar el número d’identificació fiscal (NIF) directament a l’oficina d’Hisenda.
Aquests són els impostos que s’apliquen als no residents a Espanya:
1. Impost sobre béns immobles (IBI)
L’impost sobre béns immobles (IBI) és recaptat directament pels municipis (ajuntaments) i bàsicament concerneix qualsevol tipus de bé immoble. Si té més d’una propietat en diferents municipis, l’impost s’ha de pagar per separat en cada municipi.
El valor cadastral es calcula generalment per cada ajuntament segons les seves ordenances fiscals. Normalment, es pot ingressar en un compte bancari a les administracions municipals perquè l’impost pugui ser carregat directament com a dèbit. Si no s’aprova el procediment de domiciliació, cal respectar la data exacta de pagament del municipi corresponent, que sol ser entre setembre i novembre.
2. Impost sobre la renda de no residents (IRNR)
A) Ingressos de la propietat (per ús propi)
Aquest gravamen generalment ascendeix a l’1% o al 2% del valor cadastral. En aquest cas, la propietat immobiliària es considera com un increment dels béns i, per tant, ha de ser gravada, encara que vostè mateix visqui a la propietat.
B) Ingressos pel lloguer de béns immobles
Cal assenyalar que els propietaris que tenen la seva residència fiscal en qualsevol altre país de la Unió Europea poden deduir certes despeses de l’impost. Es poden deduir les mateixes despeses que per a les persones residents a Espanya.
Hi ha l’opció de presentar l’impost trimestralment o agrupar les rendes i presentar-lo anualment.
A la pàgina web de l’Agència Tributària es pot trobar més informació sobre terminis, formularis i característiques especials.
C) Ingressos per la venda de béns immobles
Quan es ven un immoble, la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió ha de ser gravada, ja que en la majoria dels casos això representa un augment del patrimoni. Per al càlcul de la plusvàlua, es poden considerar les despeses relacionades amb la compra i la venda.
A més, si regala una propietat a Espanya, també ha de gravar el valor afegit de la propietat com una plusvàlua.
3. Impost sobre el patrimoni
L’impost sobre el patrimoni grava el valor total dels béns i drets d’una persona, després de restar-ne els deutes i altres càrregues.
Com a no resident, només estarà obligat a presentar l’Impost sobre el Patrimoni si el valor dels seus béns i drets a Espanya, menys els deutes, supera el llindar legal determinat, que dependrà de si s’aplica la normativa estatal o autonòmica (i en aquest últim cas, quina Comunitat Autònoma n’aplica la normativa). Els béns situats fora d’Espanya no es tenen en compte a aquests efectes. En general, ha de presentar una declaració de l’impost sobre el patrimoni si la quota resultant és positiva (si ha de pagar impostos) o si el valor total dels seus actius supera els 2 milions d’euros. És important revisar les regulacions específiques de la seva comunitat autònoma, ja que poden oferir exempcions addicionals o diferents tipus impositius. Algunes Comunitats Autònomes tenen aquest impost totalment bonificat.
4. Impost sobre successions
L’impost sobre successions és competència de les Comunitats Autònomes, que apliquen desgravacions fiscals molt variables segons la regió. Gràcies a la reducció fiscal del 99,9% a Madrid, pràcticament no es paga l’impost de successions, mentre que a Andalusia s’ha de pagar el tipus impositiu estatal complet. A Catalunya, les desgravacions fiscals per a l’impost de successions són més moderades en comparació amb Madrid. Hi ha reduccions i bonificacions específiques segons el grau de parentiu amb el difunt.
La llei fiscal que s’aplica depèn en gran mesura de diversos factors: si vostè viu a Espanya com a hereu, si el testador tenia la seva residència fiscal a Espanya i, en el cas dels béns immobles, on es troba la propietat. Especialment en l’àmbit de les herències i testaments, és aconsellable informar-se sobre els avantatges fiscals des del principi i elaborar una planificació fiscal d’acord amb la llei d’herències, si és necessari.