Coincidint amb el final del termini per acollir-se a l’amnistia fiscal de l’any 2012, que contemplava una tributació del 10% per a totes les rendes ocultes que afloressin en aquell període, l’Agencia Tributaria va aprovar un model informatiu de declaració sobre béns i drets situats a l’estranger.
Incompliment de l’obligació d’informar
Com ja s’indicava a la nota de l’article esmentat anteriorment, l’incompliment de les obligacions d’informar referents a aquest model són considerades una infracció molt greu que comporten una sanció de 5.000 Euros per cada dada o conjunt de dades, referit a cada compte o element patrimonial, omès o aportat de forma incompleta, inexacta o falsa, amb un mínim de 10.000 Euros. Aquesta sanció es redueix a 100 Euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 Euros, en el cas de presentació fora de termini sense requeriment previ, o en el cas que s’hagués presentat per mitjans diferents als electrònics, informàtics o telemàtics, quan existeixi obligació de fer-ho per aquests.
Addicionalment, l’incompliment de l’obligació d’informació té conseqüències en l’IRPF o en l’IS (Impost sobre Societats) ja que en el cas de no poder justificar que en el seu moment es van declarar les rendes (o que no en tenien obligació pel fet de ser no residents) amb les quals van ser adquirits els béns o drets objecte d’incompliment, aquestes eren considerades com a guany patrimonial o renda no declarada, amb la corresponent sanció que consistia en una multa proporcional del 150% de l’import de la quantia de la quota íntegra resultant de la imputació en l’IRPF o l’IS, segons la disposició addicional primera de la llei 7/2012, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció de la lluita contra el frau.
Nova interpretació de la DGT per a les sancions corresponents a l’incompliment de l’obligació d’informar per presentació voluntària fora de termini
Des del primer moment aquestes sancions van ser molt criticades pel fet de ser excessives i desproporcionades trencant així amb el principi tributari de no confiscatorietat, tot i que l’argument de justificació per part de l’Administració era la lluita contra l’evasió fiscal.
Ara, la DGT ha publicat una consulta plantejada per un col·legi professional (CV1434-17) on fixa una interpretació radicalment diferent a la que la Llei estableix.
Pel que fa a la presentació extemporània sense requeriment previ del Model 720, la consulta confirma l’aplicació de la sanció reduïda de 100 Euros per a cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 Euros per bloc. Ara bé, el què resulta sorprenent és la “interpretació” que realitza la DGT sobre el règim sancionador descrit, ja que aquesta consulta el que fa és determinar la no aplicació de la sanció del 150% sobre la quantitat de la quota deixada d’ingressar que suposa la regularització en l’IRPF o en l’IS. La DGT fonamenta aquest fet dient que, al tractar-se d’una regularització voluntària, procedirà l’aplicació dels recàrrecs per declaració extemporània establerts per l’article 27 de la LGT, el qual preveu l’exclusió de qualsevol tipus de sanció que hagués pogut ser exigida.
Així doncs, tot i que la intenció del legislador era penalitzar de forma molt gravosa en un futur a tots els contribuents que no s’havien acollit a l’amnistia fiscal del 2012 amb sancions del 150% (per tal d’incentivar-los a acollir-se a l’amnistia o bé de gravar-los de forma confiscatòria si no s’hi acollien i eren descoberts en un futur), el que fa ara la DGT és “reinterpretar” la norma i determinar que només s’aplicarà un recàrrec del 20% sobre el mateix import.
És de suposar que aquesta “interpretació” totalment esbiaixada de la norma en favor dels contribuents que en el seu dia no van regularitzar, és conseqüència del procediment iniciat pel Tribunal Superior de Justícia de la UE en contra del règim sancionador espanyol que resulta desproporcionat i excessiu al nostre parer, ja que acaba sent confiscatori en alguns casos (per exemple per persones físiques que tributen a un marginal d’IRPF del 50% la quantitat a ingressar més la sanció arriben al 125% del total de base regularitzada, és a dir, de l’import a imputar com a ingrés). A banda de la inseguretat jurídica que suposa un criteri de la DGT totalment contrari a l’establert per la Llei (que tot i que és benvingut perquè beneficia clarament al contribuent i no fa més que afegir un supòsit més a la total inseguretat jurídica existent en l’àmbit tributari), la segona crítica a aquest nou “raonament” interpretatiu és que manté les sancions existents per haver declarat de forma incompleta, inexacta o falsa una dada o conjunt de dades, sancions que són del tot desproporcionades i de difícil justificació. Suposem que ja resultava tant impossible fer una interpretació o raonament amb lògica jurídica que permetés reduir aquestes sancions que ni la pròpia DGT s’ha atrevit a fer-ho.