Recentment el Tribunal Suprem ha dictat dues sentències (núm. 8550/2021 i núm. 5002/2021) de rellevància per a les societats que presten serveis professionals, en particular en relació amb les sancions derivades d’una liquidació administrativa que comporti una nova valoració de les operacions realitzades entre un soci que presta serveis professionals i la societat.
L’aspecte objecte de discussió era quin era la base de la sanció aplicable en cada cas: com veurem, això dependrà de si l’operació es qualifica com a operació vinculada o com a simulació.
En aquest sentit, s’entén que es produeix simulació en un cas en el qual la prestació de serveis professionals es realitza a través d’una societat interposada, resultant la realitat subjacent (que es pretenia ocultar per a obtenir un avantatge fiscal) que els serveis facturats per la societat interposada es van prestar directament pel soci professional, havent-se d’integrar-se en la base imposable del contribuent en l’IRPF les rendes derivades d’aquests serveis professionals.
Sobre la base d’això, el Tribunal Suprem estableix la següent diferenciació en el càlcul de la base de la sanció derivada d’una liquidació administrativa en una societat que presta serveis professionals:
- En el cas en el qual no es consideri simulació i la qualificació sigui d’operació vinculada (preval l’existència de dues persones jurídicament diferents -la societat vinculada i el soci): per a regularitzar les diferències en la valoració d’aquestes operacions, d’una banda, es regularitza l’IS retornant-li a la societat les quantitats que procedeixin i, d’altra banda, es regularitza al soci en l’IRPF imputant-li les rendes que van ser declarades per la societat vinculada. La base de càlcul de la sanció del soci en l’IRPF és la quantia deixada d’ingressar en l’IRPF sense poder descomptar la part que la societat vinculada va tributar en el IS.
- Pel contrari, en el cas que es qualifiqui de simulació, la persona física i mercantil són una única persona a efectes fiscals, la qual cosa te lloc quan Hisenda dicta que es tracta de societats instrumentals que manquen de mitjans materials i professionals, per la qual cosa el contribuent ha liquidat tant l’Impost de societats (IS) com l’Impost sobre la Renda (IRPF) si bé en realitat hauria de tributar tot en seu de persona física (IRPF). En aquests casos, la base de la sanció del soci en l’IRPF serà la diferència entre la quantitat deixada d’ingressar per la persona física i la ingressada per la societat. És a dir, l’IS pagat per la societat es considerarà pagat per compte del soci i es descomptarà de la base de la sanció del soci en l’IRPF.
En conclusió, el Tribunal Suprem ha fixat doctrina i, després d’un període en el qual el contribuent no tenia la seguretat jurídica respecte a quin seria la base a la sanció aplicable, ha aclarit el criteri a aplicar diferenciant clarament aquells casos que es produeix una regularització per operacions vinculades d’aquelles en les quals es pot establir que hi ha hagut simulació.
Si té alguna pregunta sobre aquest tema o altres d’índole fiscal, legal o comptable, no dubti a posar-se en contacte amb els nostres assessors fiscals a Barcelona.
