.
0

Deducció per doble imposició internacional jurídica (Limitacions)

Amb la internacionalització de l’economia, durant les últimes dècades s’han establert diversos mecanismes per evitar la doble imposició en la legislació interna de cada país, a més d’haver-se anat signant Convenis per evitar la Doble Imposició. Un d’aquests mètodes és la deducció per doble imposició internacional de l’Impost sobre Societats, que pot ser jurídica o econòmica segons si un mateix subjecte passiu suporta dos o més impostos de la mateixa naturalesa per la mateixa renda en jurisdiccions diferents, o bé si una mateixa renda suporta dos gravàmens de la mateixa naturalesa en dos subjectes diferents, respectivament.

Al nostra article d’avui parlarem sobre la Deducció per evitar la Doble Imposició jurídica regulada en l’Article 31 de la Llei 27/2014, de l’Impost sobre Societats, més concretament de la impossibilitat de deducció de part de l’impost satisfet per rendes obtingudes a l’estranger en determinats supòsits, perjudicant en aquest sentit a les rendes amb un marge de benefici reduït, sempre que no s’operi a través d’un Establiment Permanent.

Què ens diu la Llei de l’Impost sobre Societats espanyol?

El que estableix el text legal és que, d’incloure’s les rendes positives obtingues i gravades a l’estranger a la base imposable del contribuent, aquest es podrà deduir de la quota el menor dels següents imports:

  • L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó de gravamen de naturalesa idèntica o anàloga a l’Impost sobre Societats.
  • L’import de la quota íntegra que a Espanya correspondria pagar per les citades rendes si s’haguessin obtingut en territori espanyol.

No és tan senzill com pot semblar

Segons la teoria no sembla que hi hagi d’haver cap problema, però a la pràctica, per a la quantificació de l’import objecte de deducció poden sorgir varis dubtes; fins i tot la mateixa Direcció General de Tributs varia el criteri a aplicar en diferents consultes vinculants.

El concepte de l’impost efectivament satisfet a l’estranger és força evident, tot i que no està de més recalcar que si s’ha gaudit d’algun incentiu fiscal que redueixi l’import de la quota meritada, tal incentiu no es considerarà com a import satisfet a efectes de la deducció.

Per una altra banda, al determinar la quota íntegra que correspondria pagar a Espanya poden sorgir més dubtes. El més lògic – i el que venia dient la DGT fins fa un temps, com resulta de la Consulta Vinculant V0417-16 – seria que, a efectes de l’eliminació de la doble imposició, si per a l’obtenció de l’import efectiu satisfet a l’estranger es prenen els ingressos de font estrangera multiplicats pel tipus de gravamen del país en qüestió, per a la seva comparació amb l’import de la quota íntegra que correspondria pagar a Espanya, s’utilitzin els ingressos de font estrangera multiplicats pel tipus de gravamen espanyol. Però en una altra consulta (V4259-16) publicada per la mateixa Direcció General de Tributs vuit mesos més tard especifica que s’han de deduir les despeses relacionades amb els ingressos i s’aplicarà la deducció sobre la renda neta obtinguda. El que ve a dir en la seva nova interpretació de la llei és que, per determinar l’import de la quota íntegra que correspondria pagar a Espanya per les citades rendes si s’haguessin obtingut en territori espanyol s’ha de tenir en compte la renda neta, determinada per la diferència entre els ingressos de font estrangera i les seves corresponents despeses. És a dir, obliga a comparar l’ingrés de font estrangera i la renda neta corresponent a aquest ingrés, que per definició mai podrà ser superior a l’import de la primera. Aquest criteri ha estat ratificat per diversos tribunals, entre ells el Tribunal Suprem en varies sentències.

Això generarà la impossibilitat de deduir part de l’impost satisfet a l’estranger en els següents supòsits:

  • SEMPRE, quan el tipus impositiu a l’estranger sigui superior a l’espanyol, i perjudicant a les rendes amb poc marge de benefici i,
  • En molts casos, tot i que el tipus impositiu a l’estranger sigui inferior a l’espanyol, si el marge és baix o inclús inexistent.

Si la teva societat obté rendes que tributen a l’estranger i no pots aplicar-te la deducció per doble imposició jurídica de l’Impost sobre Societats per l’import satisfer a l’estranger no dubtis en contactar amb nosaltres, analitzarem el teu cas al detall i amb professionalitat, plantejant-te solucions al respecte, com per exemple operar a través d’un Establiment Permanent a l’estranger.

Exemple: perquè les rendes amb un marge de benefici inferior poden aplicar menys deducció?

Perquè vegis més clar com funciona la deducció per doble imposició internacional jurídica et deixem amb dos casos diferents i com tributarien en cada supòsit.

Exemples deducció doble imposició internacional jurídica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*