.
0

El pacte entre PP i Ciudadanos sobre l’amnistia fiscal. Podrà realment aplicar-se?

El mes de març de 2012 es va aprovar la popularment denominada Amnistia Fiscal, l’objectiu de la qual era obtenir una recaptació substantiva (finalment fou significativament inferior al previst inicialment) a través de la declaració per part de residents a Espanya dels béns i drets no declarats que tenien a l’estranger, el nou pacte PP-Ciudadanos abarca l’amnistia fiscal.

S’endureix la no regularització de béns a l’estranger

Aquesta mesura va anar acompanyada d’un enduriment important de les conseqüències fiscals derivades de la no declaració de rendes a l’exterior, amb l’aprovació d’una norma d’ imprescriptibilitat tributària en aquests casos i un règim sancionador duríssim que ha estat impugnat al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea por la seva manca  de proporcionalitat. La citada regularització al principi nova tenir molt d’èxit però, finalment, la interpretació que al respecte de la seva aplicació va realitzar la pròpia Administració Tributària espanyola a través de la “Dirección General de Tributos”, reduint el cost fiscal de qui s’acollís a la mateixa en determinats casos, va donar lloc a què una gran quantitat de contribuents optessin, en l’últim moment, per acollir-se a l’amnistia fiscal i regularitzessin els béns que tenien a l’exterior, encara que l’èxit recaptatori de l’aplicació de la norma fou molt reduït pel motiu indicat.

Feta la llei, feta la trampa

Ara, arran de la negociació per la formació d’un nou govern a Espanya, ens trobem amb què un dels punts de l’Acord signat entre el PP i Ciudadanos és revisar el tractament fiscal aplicat por la “Dirección General de Tributos” als contribuents que s’acolliren a l’Amnistia Fiscal. La “Dirección General de Tributos” (DGT) va emetre un informe, de data 27 de juny de 2012 però sense signatura (veure PDF), en el què aclaria que els contribuents que podien acreditar la titularitat d’actius amb anterioritat a 4 anys (obtinguts durant exercicis prescrits) sense que es tractés de diner en efectiu, no havien de regularitzar, i, per tant, només haurien de pagar pels rendiments obtinguts dels actius obtinguts en exercicis no prescrits però no haurien de tributar per la declaració dels béns amagats fins llavors a la hisenda espanyola. Això va suposar que el tipus de gravamen efectiu aplicat als qui van regularitzar fos de mitja un 3% enlloc del 10% aprovat por la norma. L’acord subscrit entre PP i Ciudadanos estableix una modificació del criteri anterior per part de l’Administració Tributària i determina que s’ apliqui un tipus efectiu del 10% a tots els imports corresponents a béns regularitzats encara que s’haguessin obtingut en exercicis prescrits, perquè ni la Llei ni el Reglament de l’Impost especifiquen res al respecte. Tot això, suposaria incrementa encara més la inseguretat jurídica i posaria de manifesta a un nivell d’escàndol, els canvis de criteri que en l’àmbit tributari es produeixen a Espanya, a més de generar un veritable terratrèmol en l’àmbit fiscal amb les conseqüències que a tots els nivells pot suposar la modificació del criteri administratiu. Tot això, amb independència de l’allau de recursos que es puguin produir per part dels contribuents.

Sense temps per recular

Tanmateix, al no haver-se produït la investidura del Sr. Rajoy, el pacte signat entre PP i Ciudadanos ha quedat, a data d’avui sense aplicació. A més no es preveu ni contempla de moment que el Govern en funcions doni instruccions a l’AEAT d’actuar de forma contraria al criteri mantingut fins a la data per la DGT a instàncies de l’esmentat Govern. Per això, cal tenir en compte especialment, que si a 31 d’octubre no es produeix la investidura del Sr. Rajoy i es convoquen novament eleccions, la possibilitat de comprovar les declaracions corresponents a l’Amnistia Fiscal resultarà pràcticament impossible, donat que el pròxim dia 30 de novembre es produeix la prescripció de les esmentades declaracions. Així, si no s’arriba a un acord d’investidura i arribem a l’1 de desembre,  la possibilitat de revisar les esmentades declaracions anunciada “als quatre vents” en l’acord d’investidura, signat i fallit de moment, així com de recaptar l’import estimat de 2.800 milions d’Euros (segons va xifrar Ciudadanos), deixarà d’existir. Llavors, la qüestió a plantejar és: ¿eren perfectament conscients els dos partits en el moment en què varen signar el pacte, de la dificultat material de dur a terme l’acord subscrit?

Pots descarregar aquí l’informe de la Direcció General de Tributs sobre els contribuents que podien acreditar la titularitat d’actius amb anterioritat a 4 anys.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*