.
0

Indemnització per acomiadament objectiu: tots els requisits

L’acomiadament objectiu és la decisió d’extingir la relació laboral per voluntat unilateral de l’empresari per raons objectives, és a dir, per causes alienes i no imputables directament al treballador, fet que el distingeix de l’acomiadament disciplinari en que en aquest segon, la causa de l’acomiadament s’atribueix al comportament culpable i greu del treballador. Les causes que poden motivar un acomiadament objectiu es troben regulades a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors (ET) i concretament són:

  • Ineptitud del treballador coneguda o sobrevinguda amb posterioritat a la seva col•locació efectiva en l’empresa.
  • Falta d’adaptació a les modificacions tècniques necessàries.
  • Concurrència per causes tècniques, organitzatives, econòmiques o de producció.
  • Falta d’assistència al treball, tot i ser justificada, però intermitent.
  • Insuficiència de dotació pressupostaria.

Requisits necessaris perquè es doni un acomiadament objectiu

Perquè l’empresari procedeixi a l’acomiadament objectiu de forma adequada, s’ha de complir els següents requisits explicats a l’article 53 de l’ET:
Requisits formals: relatius a la manera en la que s’ha de realitzar l’acomiadament.

  • Comunicació al treballador mitjançant una carta d’acomiadament indicant-ne les causes o motius.
  • Avisar al treballador amb 15 dies d’antelació.
  • Abonar la indemnització corresponent per acomiadament per causes objectives: 20 dies per any de servei, amb un màxim de 12 mensualitats.
    Requisits materials: relatius al motiu o justificació a partir dels documents que continguin les causes de l’acomiadament. A mode d’exemple, si l’acomiadament es produeix per causes econòmiques, s’ha de presentar un document conforme a la Llei que acrediti aquesta situació, o en cas de ser un acomiadament per falta d’adaptació, l’empresari ha de poder demostrar tal situació.

Tractament fiscal de l’acomiadament objectiu

Les indemnitzacions que es percebin per acomiadament objectiu estan exemptes en la quantia establerta com obligatòria segons l’Estatut dels Treballadors citada en els apartats anteriors, sempre amb el límit de 180.000 Euros establert per la llei de l’IRPF, amb excepció de certs supòsits, en què l’exempció podria ampliar-se fins als límits de l’acomiadament improcedent: 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats.
No es pot considerar com obligatòria la indemnització establerta per conveni, pacte o contracte entre les parts.

Diferència entre acomiadament procedent i improcedent

L’acomiadament procedent es defineix com aquell que ha estat efectuat de manera correcta, és a dir, que les causes que el van motivar estan correctament justificades per l’empresari, la qual cosa significa que s’ha acomplert amb els requisits formals i materials i per tant, l’acomiadament és procedent.
Pel contrari, l’acomiadament improcedent és aquell que no s’ha efectuat de forma correcta, és a dir, sense haver complit amb alguns dels requisits formals o materials establerts, o quan no s’acredita l’incompliment al•legat per l’empresari en el seu escrit de comunicació al treballador i aquest decideix no readmetre al treballador . Es tracta d’un acomiadament no ajustat a la Llei que atorga al treballador el dret a reclamar

Indemnització per acomiadament improcedent 2017

La quantia a indemnitzar depèn de l’antiguitat del treballador a l’empresa i del seu salari. A l’hora de calcular la indemnització que correspon, s’han de tenir en compte dos paràmetres:

  • Pel total dels dies d’antiguitat acumulats en contractes anteriors al 12 de febrer de 2012, es pagarà una indemnització per acomiadament de 45 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats.
  • Pels dies d’antiguitat posteriors al 12 de febrer de 2012, any en que es va realitzar la reforma laboral, correspon una indemnització per acomiadament de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.

Tractament fiscal de la indemnització per acomiadament improcedent

En els casos en què l’acomiadament es qualifiqui com a improcedent, el treballador tindrà exempta la part d’indemnització que té dret a percebre segons l’apartat anterior, sempre amb el límit de 180.000 Euros. L’excés de qualsevol d’aquestes limitacions tributa en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en concepte de rendiments del treball.
Tractament fiscal de la indemnització per acomiadament procedent
En el supòsit d’acomiadament procedent, en el qual queda acreditat l’incompliment que l’empresari imputa al treballador, el primer no està obligat a abonar cap indemnització. Qualsevol quantitat que el treballador percebi per aquest motiu no pot tenir caràcter indemnitzatori, estant plenament subjecte a l’impost, tot i que existeix la possibilitat de quedar exempt si es reconeix en l’acte de conciliació i fins el límit de la indemnització per acomiadament improcedent.

Si et trobes en alguna d’aquestes situacions i no saps com actuar o necessites informació al respecte, posa’t en contacte amb nosaltres i tractarem d’assessorar-te i ajudar-te a prendre la decisió més convenient en funció de la teva situació.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*