Encara que actualment no sigui el més habitual, és possible que una persona mori sense haver fet el testament o que aquest no sigui vàlid. Quan passa això, sol sorgir el dubte sobre com es reparteix aquesta herència i de quina manera fer els tràmits per heretar-la. A continuació trobaràs la resposta a les teves preguntes.
Qui rep una herència sense testament?
Quan una persona deixa una herència sense un testament que estipuli com s’han de repartir els seus béns, s’ha de seguir la llei. Aquesta situació es diu successió intestada i en el Codi Civil en el règim comú s’estableix el següent ordre:
- Els fills, a qui els correspon l’herència a parts iguals.
- En cas de no tenir fills vius, els néts o els altres descendents, a parts iguals.
- En cas de no tenir descendents, els pares, a parts iguals. En cas d’absència d’un d’ells, l’altre rep tota l’herència.
- Si no hi ha descendents ni pares, heretaran els avis o els altres ascendents. La meitat de l’herència correspon als ascendents per part de pare i l’altra per part de mare. Dins la mateixa línia es dividirà entre cada un.
- Si no hi ha descendents ni ascendents, l’herència correspon al cònjuge, tret que estiguessin separats judicialment o de fet en el moment de la mort.
- En cas de no existir descendents, ascendents i cònjuge, els següents familiars amb dret a heretar són els germans, a parts iguals. Si hi ha germans de pare i mare amb germanastres, els primers rebran una porció doble per cap que els segons.
- Amb absència de tots els anteriors, se succeiran els altres familiars fins al quart grau, començant pels nebots i els oncles.
- Si no hi ha familiars amb dret a heretar, l’herència va a parar a mans de l’Estat, que el divideix en tres terços: Un per a la Caixa d’Amortització del deute públic; un altre per a les institucions municipals de beneficència, instrucció o acció social del lloc del domicili del mort; i un altre per a les institucions provincials del mateix tipus que les anteriors, amb preferència per aquelles a les quals hagi pertangut el mort.
Hi ha diferències entre comunitats autònomes?
Sí, i és una pregunta que molta gent passa per alt i després hi ha sorpreses. A Aragó, País Basc, Navarra, Catalunya, Galícia i les Illes Balears l’ordre o alguns conceptes que has vist anteriorment es poden veure modificats. Pregunta a la teva assessoria en cas que el mort pertanyés a una d’aquestes comunitats autònomes.
Per exemple, a Catalunya s’estableix que abans cobrarà l’herència el cònjuge que els ascendents, mentre que a Galícia l’últim a heretar no és l’Estat, sinó la Comunitat Autònoma de Galícia.
Com rebre l’herència sense testament?
Per obtenir els béns que et corresponen heretar d’un mort sense testament hauràs de:
- Obtenir el certificat de defunció en el Registre Civil, el certificat de cobertura de mort passats 15 dies i la declaració d’hereus, que pots aconseguir al jutjat o el notari.
- Realitzar un inventari de béns i deutes del mort.
- Anar a un especialista perquè reparteixi els béns entre els hereus en un quadern particional.
- Pagar l’Impost de Successions i Donacions a la comunitat autònoma on vivia el mort. S’ha de fer en els següents 6 mesos, encara que es pot demanar una pròrroga de 6 mesos més abans del cinquè mes.
- Alguns béns rebuts hauran de ser inscrits, per exemple els habitatges en el Registre de la Propietat.
Si necessites assessoria o vols resoldre algun dubte sobre les herències sense testament, contacta amb GM Tax sense cap compromís.