Un aspecte que genera habitualment dubtes en l’Impost sobre Successions (ISD) és com ens afecta la residència del beneficiari, la del causant i la ubicació dels béns de l’herència.
El primer punt a determinar és la residència fiscal del contribuent (qui rep l’herència) en el moment de la successió:
- Si és resident fiscal a Espanya, haurà d’incloure a la seva liquidació de l’ISD la totalitat dels béns de l’herència que se li assignin (independentment de si estan ubicats a Espanya o a l’estranger), perquè tributa per “obligació personal”.
- En canvi, si no és resident fiscal a Espanya, només tributarà pels béns de l’herència que se li assignin que estiguin ubicats a Espanya, és a dir que tributaria per “obligació real”. En aquest segon cas, és recomanable que el contribuent obtingui un certificat de residència fiscal al pais on viu per poder demostrar que no és resident fiscal a Espanya. A més, hauran d’anomenar un representant que sí sigui resident fiscal aquí per poder presentar l’ISD (cal emplenar i signar una autorització senzilla que Hisenda te penjada a la seva pàgina web).
Per acabar amb aquest punt, a tenir en compte que els contribuents de la Llei Beckham se’ls considera residents fiscals a Espanya a tots els efectes en relació amb l’ISD, a diferència d’altres impostos com l’IRPF o l’IP, on els hi aplica la normativa de no residents.
Un altre punt rellevant és el de la competència, és a dir davant quina Administració cal presentar l’ISD:
- Caldrà presentar-ho a l’Administració tributària autonòmica de la residència del causant només en el cas que tant el causant com el beneficiari de l’herència tinguessin la residència fiscal a Espanya.
- En cas contrari (si o bé el causant o bé tots dos, tenien la residència fiscal fora d’Espanya) cal presentar l’ISD a l’Administració estatal (AEAT)
Finalment hi ha el tema de la normativa aplicable. El fet d’haver de presentar l’ISD davant una Administració tributària autonòmica o bé l’estatal (competència) no implica necessàriament que hagis d’aplicar la normativa autonòmica o estatal de l’ISD. De manera que:
- Si tant el causant com el beneficiari són residents fiscals a Espanya, cal aplicar la normativa autonòmica de la residència del causant
- Si el causant era resident fiscal a Espanya però el beneficiari no ho és, es pot aplicar la normativa estatal o la de la Comunitat Autònoma on residia el causant, el que li sigui més favorable
- Si el causant era no resident fiscal a Espanya, es pot aplicar la normativa estatal o la de la Comunitat Autònoma on estaven la majoria de béns situats a Espanya, el que li sigui més favorable.
| A mode de resum: | |||
|---|---|---|---|
| Causant | Causahavent (Subjecte passiu) | Competència | Normativa aplicable |
| Resident | Resident | CA residència causant | CA residència causant |
| No resident | Estatal | Opció: a) Estatal b) CA residència causant |
|
| No resident | Resident | Estatal | Opció: a) Estatal b) CA amb el major valor dels béns situats a Espanya; si no n’hi ha, CA on resideixi el subjecte passiu |
| No resident | Estatal | Opció: a) Estatal b) CA amb el major valor dels béns situats a Espanya |
|
Fa uns anys no es permetia als no residents aplicar la normativa autonòmica en cap cas però els Tribunals ja van determinar que això implicava una discriminació no justificable, de manera que a dia d’avui es permet també aquesta opció.
El tema de la normativa aplicable és rellevant perquè hi ha diferències importants, en especial pel que fa a les reduccions i bonificacions tributàries, així com als coeficients multiplicadors, entre les diferents Comunitats Autònomes i també entre la normativa estatal (en general, més gravosa, perquè es regula el mínim comú per a tota Espanya) i les normatives autonòmiques (que permeten més avantatges fiscals).
Un altre aspecte a tenir en compte quan ens trobem amb una herència amb elements internacionals és el de la prescripció. Compte si has de presentar l’ISD (ja sigui per obligació personal o real) d’una herència que s’ha signat davant un Notari a l’estranger. En aquest cas, el termini que te l’Administració Tributària per comprovar la teva liquidació o regularitzar-la no és de 4 anys + 6 mesos des de la data de defunció del causant, sinó que seran 4 anys des que el document de l’herència es presenta davant de qualsevol Administració espanyola. Això pot fer que s’allargui el termini de prescripció molt més del que és habitual.
Aquests són els punts més a destacar en relació a una herència amb elements internacionals, si bé n’hi ha d’altres que et poden ser necessaris de saber. Per parlar del teu cas, no dubtis en contactar-me i en parlem.