El tractament de l’IVA relacionat amb els vehicles afectes a l’activitat empresarial continua sent un tema controvertit.
L’AEAT va emetre fa uns mesos una nota informativa en relació amb aquest tema en què s’establia, segons resolucions prèvies del TEAC i l’Audiència Nacional, que la retribució en espècie per l’ús de vehicles s’havia de fer per la proporció d’hores laborables previstes al Conveni Col·lectiu respecte al total d’hores de l’any (assumint que les hores de son, les hores de dies laborables però fora de l’horari laboral, els caps de setmana, festius i vacances es eren d’ús personal del vehicle), fet que portava percentatges del 80% d’ús personal. El mateix criteri segons l’AEAT havia d’aplicar-se en el cas de l’IVA. Amb això, l’AEAT entenia que se superava el criteri de la presumpció del 50% d’afectació empresarial del vehicle que estableix la Llei de l’IVA en aquests casos i s’establia que la càrrega de la prova per acreditar un percentatge diferent del 80% esmentat requeia sobre el contribuent.
En canvi, la Sentència recent del Tribunal Suprem, de 29-01-2024, clarifica el criteri que ha de ser l’aplicable:
- – Es torna a la presumpció del 50% de l’article 95.Dos. 3r) de la Llei de l’IVA: assenyalant-se que per aplicar una proporció de deduïbilitat inferior a aquest 50%, l’Administració haurà de desvirtuar aquesta presumpció i acreditar-ho. Aquí queda el dubte de si l’Administració continuarà aplicant la seva “altra” presumpció (que totes les hores no laborables computen com a ús personal), si bé entenem que amb la nova Sentència estarà obligada a acreditar-ho i que la càrrega de la prova per això serà de l’Administració. En el mateix sentit, entenem que en el cas de voler deduir una proporció superior a aquest 50%, el contribuent ho haurà d’acreditar. Queda per veure si els tribunals acceptaran com a acreditació (per part de l’Administració) que el 80% de l’ús del vehicle és personal, segons el càlcul de les hores laborables segons el Conveni Col·lectiu, o si això no serà una prova suficient.
- – La cessió d’ús d’un vehicle per part d’una empresa a un empleat (per a ús professional i personal) no pot ser considerada una transmissió onerosa (per tant, l’empresa no ha de repercutir IVA) llevat que i hagi una contraprestació dinerària per part del treballador a l’empresa (pagament en metàl·lic pel treballador, menys retribució a la nòmina, renúncia a altres avantatges de l’empresa, etc.). El fet que se li imputi al treballador una retribució en espècie per l’ús del vehicle no significa que es tracti duna operació onerosa, per la qual cosa no implica que el treballador hagi de suportar l’IVA necessàriament. Aquest criteri també el va establir l’AEAT en la nota informativa, tot i que la realitat és que havia regularitzat liquidacions d’IVA repercutint l’IVA sobre la retribució en espècie del treballador, i per això la importància d’aquesta sentència.
Si bé aquest pronunciament clarifica el tema, encara hi ha casos pendents de resolució que seguirem atentament i sobre els quals farem l’actualització oportuna.
Per a dubtes relacionats amb aquest o altres assumptes de rellevància fiscal, comptable o legal, poseu-vos en contacte amb els nostres assessors fiscals a Barcelona.
