Una de les preguntes més freqüents en el tema de les herències internacionals és quina legislació s’aplica quan un estranger que resideix a Espanya mor en aquest país, no en el de la seva nacionalitat. ¿S’aplica la llei del seu país de naixement o el de residència?
Amb el constant flux de persones en un món tan globalitzat com l’actual, és totalment normal que una persona d’una nacionalitat qualsevol hagi trobat la seva residència a Espanya, ja sigui per immigració o per l’anomenat turisme residencial. Per això, anem a aclarir qualsevol tipus de dubte que es pugui donar en un moment tan important com el de saber quina llei aplicar en l’herència.
Quina llei s’aplica a l’herència d’un estranger resident a Espanya?
Des el 17 d’agost de 2015, la solució a aquesta resposta és molt senzilla. Amb l’entrada en vigor del Reglament del Parlament Europeu i del Consell número 650/2012, de 4 de juliol de 2012, a Espanya s’aplicarà la llei corresponent al país de residència del difunt en el moment de la seva mort com a regla general.
Així i tot, l’última paraula sobre a quina legislació acollir la té l’estranger resident a Espanya. Si vol que s’apliqui la llei espanyola, no ha de fer res, ja que com hem vist és el que estableix la normativa actual. No obstant això, si decidís que vol que la seva herència es regeixi per la legislació del país de la seva nacionalitat, pot aconseguir-ho atorgant testament en vida i comunicant el seu desig.
Aquesta declaració en el seu testament pot fer-la qualsevol persona estrangera resident a Espanya, sigui quina sigui la seva nacionalitat. No és una cosa que només afecti els països de la Unió Europea, així que els molts anglesos que viuen en territori espanyol no han de patir per l’entrada en vigor del Brexit. Podran triar quina llei aplicar en la seva herència, com qualsevol persona d’una altra nacionalitat.
Com ha de ser el testament d’un estranger a Espanya?
El Reglament 650/2012 també determina quan serà vàlid un testament d’una persona estrangera en un país de la Unió Europea com Espanya.
D’una banda, el reglament és bastant flexible. El testament s’ha d’adaptar a les formalitats de la llei del país en què es va atorgar o a les de l’estat de la nacionalitat del testador. És a dir, un japonès resident a Espanya pot fer el testament complint la normativa japonesa o l’espanyola. També podria ser vàlid un testament que complís la llei de l’estat on radiquin els béns del testador si són immobles.
D’altra banda, el contingut ha de ser aplicable a la successió mortis causa si el testador morís en la data en què es va atorgar el testament. D’aquesta manera es regularan les causes que impedeixin al testador disposar a favor de determinades persones, la capacitat de testar, la interpretació del testament o els vicis del consentiment.
Per a qualsevol consulta sobre com fer un testament correctament i per triar a quina llei és més recomanable que s’apliqui la teva herència, no dubtis en contactar amb GM Tax Consultancy. Som experts en assessorament sobre herències, tant nacionals com internacionals.
