La fiscalitat de les adquisicions per donació entre vius i mortis causa està regulada, a nivell estatal, en l’Impost sobre Successions i Donacions, tot i que cada Comunitat Autònoma té l’àmplia potestat d’establir les seves pròpies reduccions, tarifa i bonificacions en la quota tributària, fent que el resultat variï notablement segons el territori en el que resideixi el subjecte passiu de l’operació.
El tema en el que ens centrarem en el present article serà en la tributació de les adquisicions per herència per part de persones físiques residents a Espanya, en les que el causant no ho és (i més concretament, quan tampoc és resident en cap altre país membre de la Unió Europea ni de l’Espai Econòmic Europeu).
Tributació de les adquisicions per herència de qualsevol resident en territori espanyol.
Qualsevol persona física que tingui la seva residència fiscal en territori espanyol i que sigui beneficiària d’una herència tindrà la condició de contribuent per obligació personal, això significa que tributarà per tots els bens i drets adquirits, independentment d’on es trobin situats.
Per altra banda, per la determinació de la Comunitat Autònoma de la que es pot aplicar la normativa, caldrà atendre a l’establert en les normes de l’IRPF, que per norma general, serà aquella en la que estigui un major nombre de dies durant el període impositiu.
Especificitats per supòsits en els que el causant sigui no resident
El debat sorgia ja que segons la redacció de la Llei de l’Impost sobre Successions i Donacions, solament en els casos en els que tots els intervinents eren residents en territori espanyol, els subjectes passius podien optar per l’aplicació de la normativa pròpia aprovada per les Comunitats Autònomes i, en conseqüència, gaudir dels seus beneficis fiscals; mentre que en els casos en els que el causant era no resident, només podien aplicar la normativa estatal.
Aquesta problemàtica va arribar al TJUE que al 2014 va sentenciar en contra d’Espanya, motiu pel qual va obligar a adequar la normativa de l’ISD ja que incomplia el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu al permetre que s’establissin diferències en el tracte fiscal de les donacions i les successions segons si els intervinents eren residents a Espanya o no.
Des d’aleshores, es va permetre l’opció d’aplicar la normativa pròpia de cada Comunitat Autònoma a aquelles operacions en que hi hagués intervinents no residents fiscals espanyols, sempre i quan ho fossin en algun país de la UE o l’EEE.
Aquest canvi seguia causant discriminació a una part dels contribuents, motiu pel qual durant el 2018 el Tribunal Suprem ha dictat diferents sentències, entre altres les sentències 242/2018, de 19 de febrer de 2018 (adjuntar enllaç amb doc sentencia febrer), i 492/2018, de 22 de març de 2018 (download the sentence).
Tot i així, la inseguretat per part dels contribuents seguia sent present ja que haver d’arribar al Tribunal Suprem per resoldre aquesta qüestió no està a l’abast de tothom pels costos que comporta, fins que, a finals de 2018, la Direcció General de Tributs es va pronunciar al respecte a través de la Consulta Vinculant V3193-18 (download file), on equipara l’opció d’escollir l’aplicació de la normativa pròpia aprovada per la Comunitat Autònoma en la que es resideixi per a qualsevol contribuent, independentment d’on estigui situada la residència fiscal del causant.
A més de la situació descrita en el present article (adquisició mortis causa per part d’un causant no resident a la UE o l’EEE), a la consulta annexada es resol aquesta mateixa problemàtica en diferents supòsits d’adquisició de béns i drets a títol lucratiu.
Si has estat beneficiari d’una donació o herència i vols assegurar-te que compleixes la Llei sense pagar més impostos dels necessaris, contacta amb nosaltres. Ens ocuparem del teu cas de manera personalitzada i t’ajudarem en tots els passos necessaris.
